La Capa d'ozó
Capa d'ozó
Es denomina capa d'ozó o ozonosfera a la zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó. Aquesta capa, que s'estén aproximadament dels 15 als 40 km d'altitud, reuneix el 90% de l'ozó present en l'atmosfera i absorbeix del 97% al 99% de la radiació ultraviolada d'alta freqüència.
La capa d'ozó va ser descoberta el 1913 pels físics francesos Charles Fabry i Henri Buisson. Les seves propietats van ser examinades en detall pel meteoròleg britànic G.M.B. Dobson, que va desenvolupar un senzill espectrofotòmetre (l'espectrofotòmetre Dobson) que podia ser usat per mesurar l'ozó estratosfèric des de la superfície terrestre. Entre 1928 i 1958 Dobson va establir una xarxa mundial d'estacions de monitoratge d'ozó que encara continuen operant en l'actualitat. La unitat Dobson, una unitat de mesura de quantitat d'ozó, va ser anomenada en el seu honor.
L'ozó és una forma al·lotròpica de l'oxigen que només és estable en determinades condicions de pressió i temperatura. És un gas compost per tres àtoms d'oxigen (O3).
La disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix. El clor es fa servir en la fabricació dels aerosols (laques, insecticides, escumes d'afeitar), en els frigorífics, en els aparells d'aire acondicionat i en els aïllants. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó.
Forat de la Capa d'Ozó
El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. La teoria més encertada fins a l'actualitat és que la disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix.
A partir dels anys 80, es va descobrir que a la zona de l'Antàrtida, el gruix de la capa d'ozó estava disminuint de forma alarmant (diem forat a la capa d'ozó, però no és tal, sinó que en realitat és un aprimament d'aquesta capa).
Aquesta disminució està provocada, entre d'altres, per l’ús de esprais (desodorants, insecticides, productes de neteja, etc.). Aquests productes contenen CFC, un gas que també està present en els frigorífics, aparells d' aire acondicionat, etc.
Si les coses continuen així, el que augmentarà seran les radiacions ultraviolades que arriben a la Terra, provocant un augment dels càncers de pell, ceguesa i cataractes, hi haurà una disminució del creixement de les plantes, danys a la vida submarina fins a 20 m. de profunditat i també menys defenses per combatre malalties i infeccions.